Des del Col·lectiu de Professionals del Circ de Girona, fa temps que teníem ganes de tirar endavant nous projectes de creació. Com amb totes les activitats que fem des de l’associació, l’objectiu és crear nous espais per al sector dins el territori gironí i noves oportunitats per a les professionals. Des del principi hem treballat en aquesta direcció i en pocs anys hem avançat molt amb: la consolidació de la gala i la trobada de circ de les comarques gironines; la creació de l’escola de circ i l’espai d’entrenament La Guixera; el desenvolupament d’un projecte de circ social i de circ en família, l’organització de diverses jornades, formacions i taules rodones… Tot i aquesta activitat tant frenètica, una de les assignatures pendents era generar espais per a la investigació i la creació artística, així que es va crear la comissió artística i van començar a ploure idees.

Una de les idees que va agafar més força era la de fer una creació site specific – és a dir en un “lloc concret”: generalment un espai no destinat prèviament a la creació – que de seguida vam començar a anomenar afectivament Xai Específic, ja que ens agradava el joc de paraules que generava la seva traducció sonora al català. L’objectiu seria fomentar la creació en espais no convencionals, donant la oportunitat a les artistes d’experimentar el seu llenguatge i les seves disciplines en un context diferent.

Personalment, formo part del col·lectiu des dels seus inicis i hi he estat implicat constantment en diferents espais o grups de treball. Actualment, sóc membre de la comissió artística i del grup pilot (que seria l’equivalent a una junta). Paral·lelament a tot això, l’any 2023 començo el màster d’art en espai públic de la FAI-AR i la Aix-Marseille Université a Marsella, que acabaré aquest 2025. En aquest espai de dos anys em proposo investigar les especificitats de la creació en l’espai públic més enllà de les zones urbanes. Em pregunto quines diferències hi ha entre la concepció de l’espai públic en les zones rurals o en espais naturals, respecte als carrers i a les places.

A mitjans del 2024 començo el que serà el meu projecte de recerca que tindrà el bosc com a eix vertebrador. A grans trets, em plantejo de quina manera podem reconstruir la nostra relació amb el nostre hàbitat primari, tenint en compte que els usos del bosc estan en constant evolució i que, precisament, el desús generalitzat actual permet un llenç en blanc per a noves propostes creatives que proposo abordar conjuntament a través del llenguatge artístic. Una de les principals premisses, és la idea que el paisatge ens transforma a nosaltres tant com nosaltres el transformem a ell.

A partir de començar a donar-hi voltes, plantejo a la comissió la idea d’aprofitar l’experiència acumulada durant la meva recerca per dinamitzar un laboratori de creació al bosc en vinculació amb el Xai Específic, i la idea agafa forma. Comencem a buscar sòcies pel projecte i, com no podia ser d’una altra manera, el festival que detecta el moviment sintonitza ràpidament amb la nostra freqüència. Amb la coproducció del Sismògraf el Xai fa les primeres passes i de seguida veiem quina cara farà: Dues setmanes de procés creatiu al bosc, una de laboratori i una de creació, amb una convocatòria pública per a seleccionar artistes de moviment (circ, dansa, teatre físic…).

Encaro aquest nou repte amb moltes ganes i, perquè no dir-ho també, amb certa responsabilitat. És la primera vegada que es tira endavant un projecte així des del col·lectiu i esperem que sigui el primer de molts. Des de la comissió artística, aviat ens tocarà fer la selecció de les artistes que participaran en aquesta ocasió. Me n’adono de l’extrema dificultat d’aquests processos. L’elevat nombre de respostes i la gran qualitat de la majoria de les artistes em fa treure diverses conclusions.

La primera és com de faltats estem de convocatòries per intèrprets en aquest país. Això fa que tinguem una confusió molt gran entre intèrpret i creador/a, que són dos oficis molt diferents, encara que a vegades els encarni la mateixa persona. La gran precarietat que pots arribar a viure com a intèrpret t’empeny a crear els teus propis projectes encara que no tinguis les eines. Amb el circ ha estat així des de fa molts anys però considero que cada vegada passa més també amb la dansa i el teatre. Tenim una gran quantitat de professionals amb una formació tècnica molt bona, que no poden exercir d’intèrprets per falta de mercat. Quantes companyies o projectes hi ha a Catalunya que facin audicions per les seves creacions? De circ: l’ateneu de nou barris, la cia. EIA i para de comptar; de dansa: alguna més però amb un sector professional encara més gran; de teatre físic… que es això? (Més enllà de la broma, càstings de teatre que no busquin una interpretació centrada en el text son cars de veure). Artistes que es dediquin exclusivament a la interpretació, a Catalunya, n’hi ha ben pocs. Cosa que genera que cadascú hagi de fer les seves pròpies creacions per tirar endavant. Evidentment que es interessant i fins i tot enriquidor passar per l’experiència de l’autoproducció, però llavors passem d’una sobrepoblació d’artistes a una superproducció d’espectacles. I entrem en el joc de barallar-nos per unes crostes de pa quan podríem estar jugant al joc d’aprendre de les altres en espais cuidats, on puguem assumir un sol rol i no vint-i-cinc a la vegada. El problema no es l’autoproducció, el problema és que no hi hagi alternativa. Quin plaer poder ser intèrpret sense ser al mateix temps creadora, productora, tècnica de so i llums, rigger, dissenyadora de vestuari, responsable de comunicació, distribuïdora, cap de personal i administradora.

La segona conclusió està relacionada i és que es constata la quantitat de gent que es busca la vida fora del país per la falta d’oportunitats, i les ganes de tornar que tenen o, si mes no, d’actuar alguna vegada a prop de casa. Aquesta és una de les realitats per la qual va néixer el col·lectiu, per crear oportunitats perquè la gent del territori pugui plantejar-se un futur professional a prop de casa. Ens agrada veure com, de mica en mica, anem enfortint una sèrie de projectes que fan més viable la implementació de les artistes al nostre territori. Per últim, es confirmen les ganes de les artistes de crear en diferents espais, de sortir dels teatres, dels carrers i les carpes. Cosa que em fa plantejar que si no hi ha més iniciatives d’aquest tipus deu ser per falta de circuit, i no per falta de ganes. Les limitacions de producció imposades per la precarietat del mercat encara ocupen molt d’espai en la llibertat creativa.

Deixant de banda l’anàlisi sociopolític, m’agradaria aprofitar aquest fil per compartir algunes de les coses que m’inspiren de cares a aquest laboratori / creació . Perquè finalment aquest procés va d’això, de compartir, d’aprendre conjuntament, de trobar altres maneres, d’exposar-se i d’equivocar-se. De moment, comparteixo una llista de lectures que m’ha acompanyat els últims mesos i en properes ocasions m’agradaria començar a compartir idees i reflexions sobre el que serà aquesta primera edició del xai específic.