Em dic Aram, soc nascut i crescut a Girona, ciutat petita amb aires de poble gran. Des que tinc ús de raó he estat involucrat en associacions i col·lectius que s’organitzaven per activar la vida cultural del seu entorn. Des de l’àmbit de la cultura popular com Diables de l’Onyar i Fal·lera Gironina, a l’àmbit del lleure educatiu a través de l’escoltisme. D’aquesta manera, sense ser-ne conscient, creix en mi un amor fundacional cap a la cultura de base, feta per gent apassionada, amb molta imaginació i escassos recursos. I sobretot per una voluntat de transmissió i de comunitat, a través de les quals exercir una sobirania cultural.

Amb els anys vaig anar descobrint el sector de la Cultura amb C majúscula i m’hi vaig anar endinsant, concretament en el món de les arts escèniques. Primer em vaig interessar molt pel circ, i me’n vaig anar a estudiar a l’escola de circ Carampa de Madrid (2012-15). Allà vaig descobrir fins a quin punt pots arribar quan t’obsessiones amb una tècnica i quan segueixes un camí professional en línia recta i vaig decidir que era admirable, però que no estava fet per a mi, ja que m’agradaven massa coses per a perdre el món de vista intentant arribar al límit de les meves capacitats.

Amb ganes de continuar explorant les arts en viu, me’n vaig anar a estudiar al grau d’arts escèniques de l’ERAM a Salt (2016-21). A més a més, em vaig continuar formant dins i fora del país amb nombroses professionals del món de la dansa, cosa que encara faig sempre que puc. Mal Pelo, Rakesh Sukesh, Sol Picó, David Climent, Stefan Sing, Lali Ayguadé, Yael Karavan o la cia. Ex Nhilo, són alguns dels noms més destacats.

Durant tot aquest temps he anat conreant de manera paral·lela una relació molt forta amb l’entorn rural, la vida fora de les grans ciutats i amb relació amb l’entorn natural i cultural del territori on habito. Aquesta manera d’entendre la vida m’ocupa l’espai creatiu a nivell conceptual però també a nivell de posicionament polític. En aquests moments estic fent un procés de negociació interna per acceptar feliçment les restriccions que els meus valors m’imposen en contra del funcionament establert del sistema cultural actual. Si algú té idees obro una bústia de suport pels damnificats o espai de conversa, podeu contactar aquí.

He creat uns quants d’espectacles i he participat en uns quants més, també m’apassiona el món de la producció per entendre com activar i fer reviure els espais de sobirania cultural que tant em van fer créixer. Podeu trobar una part del que he fet remenant en aquesta web. El que no apareix és perquè no es pot dir o és difícil d’explicar.

Recentment, he acabat la formació de la FAI-AR, el màster d’arts en espai públic de Marsella. Per què si, segurament aquesta sobirania, com totes les revolucions polítiques i totes les trobades realment populars, només es pot aconseguir fent ús de l’espai públic.