L’últim Sífir

un solo transdisciplinari a través del circ, el teatre i la dansa

“Millor posada en escena”Certamen de Nuevos Investigadores Teatrales de Sevilla

Premi de la Cultura i les Arts” de Castelló d’Empuries, en la categoria d’Arts Escèniques

Aquesta és la història d’una extinció. De la desaparició d’un personatge i el seu entorn, representant una cultura, una manera de fer i entendre el món, uns sabers. D’un exili dintre la mateixa pàtria, com diria el poeta Iranià Moshen Emadi. La inseguretat davant d’una realitat canviant de manera violenta ens porta a un viatge inevitable. El conflicte entre el progrés i el llegat ancestral. La solitud que genera ser travessat per un corrent evolutiu sense punts d’ancoratge en el temps, en les memòries. Un viatger que forma part d’una història que ja no existeix, com l’últim parlant d’una llengua o l’últim habitant d’un poble. Que no pot compartir la seva manera d’entendre el món amb la resta d’una societat que, en canvi, li imposa la seva.

Sífir és una paraula polisèmica del kurmanji que significa res, zero. Però també arrel i coure. L’últim Sífir es troba entre l’arrel i el coure, entre la fusta plena de vida i el fred metall, entre el passat i el present… ballant entre la sorra i l’aram. Entre quedar-se en un espai ple d’absències o marxar, abandonant aquell passat i entregant-se al canvi.

Fitxa artística:

Creació: Aram Pou Clavell i Jordi Pasqual

Interpretació: Aram Pou Clavell

Mirada exterior: Xicu Masó i Pere Hosta

Disseny de vestuari: Atena Pou Clavell

Confecció de vestuari: Ma Mercé Rovira

Disseny gràfic: Jan Barceló

Escenografia: Aram Pou Clavell

Disseny de so: Miquel Feliu

Disseny de llums: Francesc Gago i Pep Arumí

Tècnic de só i llums: Pep Arumí

Suport tècnic: Baowatt productions

Fotografía: Àlex Griffin

Vídeo: Aleix Hosta

Agraïments: Baowatt, Jordi Duran, Punt de Fuga

Amb el suport de: Beca kreas – Ajuntament de Girona